divendres, 20 d’agost del 2010

Via Homedes (el gat) del Pedraforca.




Dimarts quedo amb el Rafa i el Sunyol per anar a fer la Homedes via que en fa molta il·lusió sortint de Badalona i nem a trobar a Sunyol a Sant Jordi de Cercs però aquest es trobar malament per un refredad i no vindrà amb nosaltres.L´aproximació es fa posar en situació de lo que serà una via de estil alpí.Gran clàssica del Pedraforca imprescindible pel qualsevol que estimi l'escalada encara que el seu grau i la seva roca no la faci estar entre les millors.


Via 460m grau max V+/Ao obligat IV+ que cal porta un joc sencer de friends els tascons també aniran be i unes dotze cintes. Les R estan equipades amb parabolts com a minin un per Reunió.Arriben a peu de via i tenint una cordada de tres preparen-se la qual amablement es deixa passar al se dos.


 
Tots el llargs som bastant semblats trobant sempre el camí més lògic i amb tirades força llargues equipades en claus de la època que te indican el camí.


Els quatre primers llargs es mouen amb passets de IV+ i un parell de sortides en Ao amb roca típica de la nord del Pedra.





Lluitan al pas de la Z.


La segona part de la via consta de cinc llargs per terrassa buscan guanyar alçada sense tindre continuïtat amb passets de II i III fins arribar al planells dels diables on ja poden contemplar el Gat i on es el flanqueig per arribar el peu d'aquest amb tota la timba al fer el cambi de pared.






I aqui comença la veritable aventura per culpa de molts factors que es van fer perdre's de la via i enllestir l'escalada al cim de Cabirols Superior.

La primera tirada del gat si que la van fer un IV+ bastant atletic de fissura equipada amb un pito que es mou però on els friends entran a cañon.

La segona tirada es on la vaig cagar ja que la ressenya que portaven mostra un petit flanqueig i no un gran com es ben donar compta més tard a mes a mes pensaven que veien la orella del gat de la dreta i lo que en realitat estaven veien era el cap i per ultim veien una baga que sembla la reunió a la nostre vertical ,com ja estava a mitja pared i el destrepe podia ser perillós sense deixar res vaig continua en busca d'aquesta reunió.Un altre error quan vaig arribar era una baga en una roca per rapelar però pensaven que era de gent que se havia baixat.Amb una sola cosa al cap que era arribar al cim per poder estudiar per on podian baixar vaig escalar un parell de llargs amb roca bastant suelta, la qual fa que llancen avall un parell de blocs inestables i que per sort no va perjudic-iar a ningú,fins arribar al cim on ens acabem de creure que no es el cap del gat.

 

 En blau intinerari que ven seguir. i en vermell la via.

  Ràpel

des-de el cim improvisen un rapel per baixar direcció Cabirols i d'aquí caminat buscant el camí mes lògic per arribar a la tartera i posar fi a la tensió acumulada.




Al refu una birra.

                                                                                                                                                                    Ei Rafa que en obert la variant Vicente-Terron(je,je,je) un brindis.

dijous, 19 d’agost del 2010

Via Aresta Ribas al Pollego de la Vinya Nova




Diumenge torno a sortir aquesta vegada amb un altre momieta com es el Joanet.Les temperatures han baixat aquest cap de setmana i aixo fa que es decidim per aquesta via de les més llargues de Montserrat.Via que es una clàssica oberta l'any 79 de 320m. 6amáx. obligat V+ re-equipada amb parabolts i amb 15 cintes i lloc de friends mitjans ja en tenint prou.La roca es bastant bona en els trams verticals però empitjora quan baixa el grau, el mateix passar amb l'equipament.



 
Naltres ven empalmar alguns llargs que van ser L1 i L2,sortida  directa,L4 i L5,L6 i L7,L9 i L10 de la ressenya original.


El primer llarg jo diria que es el més complicat amb uns primers 5 m força finets de grau V+ i on la primera chapa estar allunyada.Superats aquest metres arriben a la primera reunió que ens la salten i continuen per una placa amb roca discreta fins superar un flanqueig a la dreta assegurat amb un parabolt desprès de superar-lo continuen per placa tombada fins la segona reunió.


La tercera tirada continua per placa típica de Montserrat amb el ali-cient que es primers metres els segurs son dos pont de roca.


La quarta i cinquena tirada son placàs tombades amb roca bastant dubtosa que et fa guanyar un parell de agulletes per arribar a la tirada més bonica de la via.




La sisena tirada es de roca bastant bona a més la placa es va posant cada vegada més vertical fins arribar a un desplome que es fa per la dreta amb un passet bastant atlètic.La setena es un cambi de reunió.


Vuitè tirada es la més vertical i es pot fer en Ao encara que les preses son bones i es pot lluitar.

Novè i dese llargs placàs tombada amb la roca discreta un altre vegada.


Onze llarg sortida vertical de la reunió per supera un altre agulla.


 
Dotze llarg i l'últim anar a trobar una fissura per arribar al cim.


Les vistes a dalt del cim son autentiques.

 

La baixada per la canal horrorosa, plena de esbarzers que tancant el camí i amb arbres caiguts per esllavissades,tot un poema.

Via Vilmambar a la Pastereta.



Dimarts quedo amb l'Antonio per fer una matinal a Montserrat. Triem la Vilmambar a la cara oest de la Pastereta cosa que ens garanteix ombra fins a les dotze del migdia.


La via consta de 130m. 6amáx. obligat V repartits de quatre llargs on ens faran falta unes onze cintes tot i que si volem empalmar els dos primers llargs, com vam fer nosaltres, faran falta 18 cintes.



Primer i segon llarg val la pena empalmar aquestes dues tirades quedant un llarg de 50m. sostingut en el V i amb passets de V + i 6a que et posen els braços con butifarres.La roca i el equipament fan que sigui una tirada molt disfrutona.



Tercer llarg comença amb uns metres força verticals però de bona presa i poc a poc la placa va tombant fins arribar a un replà on muntem la reunió.





Abans del quart llarg cal fer un canvi de reunió per a posar-se en la vertical de l'inici d´aquest.Els primers metres la roca no és tan bona però al fer el canvi de placa es torna millor i més vertical però sempre amb bon canto fins arribar a l'última reunió.



El momieta torna a sentirse escalador.

dimecres, 18 d’agost del 2010

Torna la motivació.Via Ven-Suri-Ven a la Bandereta i Stephani a la Saca Gran.



Desprès de dos mesos sense tocar la pared torno amb l´Antonio i el Juanet per fer la Ven-Suri-Ven a la cara nord D'Agulles ja que la calor apreta i el sol no ens tocara en tota la via.

Via Clàssica de 130m. 6amáx. V obligat reunions equipades amb parabolts i en el llargs material de l'època i en la qual ens farà falta un joc de friends o de tascons i unes 12 cintes.La via es desenvolupa per una fissura esglaonada visible des-de el camí d'Aproximació.


 
La primera tirada de tramit supera un ressalt i ens deixa a peu de fissura.


la segona tirada bastant àrea i pulideta es la millor en diferencia amb passets entre pitons bastant finets i amb un últim tram força vertical.

la tercera tirada 6a o Ae consta de un diedre vertical de uns 20 m que te un parell de passes desplomats que tu fa mirar fins arribar a un flanqueig que et deixar a la reunió.






la quarta tirada es una chimeneia amb arbres que et permet assegurar-te i sortida amb placa amb bona roca per arribar a la reunió.
 

Per acabar el dia anem a la Estephani a la saca de tres llargs equipada amb burils i spits casolans i que concentra la dificultat en una placa de 10 m en L'últim llarg de 6a.

Via Capricciosa .Solar D´Encamp Andorra



Via de 240m. de 9 tirades 6a máx. obligat V+ molt be equipada on nomes ens farà falta unes dotze cintes expres mes R.La via te de tot fissures ,diedres ,placas de adherència però sempre amb un granit excel·lent.
Deixen als Mòmies Antonio, Juanet i Chermi en direcció La via Crucis i nosaltres preparen els trastos per començar.


El primer llarg ja et Posa en situació de que anirà la via i destaca un últim pas de V+ per entrar a la reunió que tu temps que mirar.



El segon es tomba una miqueta i et fa gaudir de la roca amb passes de adherència.




El Tercer llarg torna a posar-se dret amb una placa bastant llisa que te una fissura a L'esquerra que ajuda a superar el pas


.Quart llarg sortida atlètica però amb bon canto i flanqueig per arribar a la reunió.


Cinque llarg pas desplomat però amb bon canto a la sortida.El sisè tornar a ser placa.


Sete llarg el més dur de la via per la seva verticalitat que et fa suar entre chapa i chapa


El vuitè un parell de passes i L'últim es fa arribar al cim sense masses complicacions.