Griviola Bella al Montgros

Data: Dissabte 9 de Octubre del 2010

Aquest dissabte tocava anar a Montserrat amb al Xavi però no tenien massa clar la via .Per sort una trucada del Oriol m'acaba de convencé i es decidim per aquesta via en un lloc místic i solitari com es el Montgrós.L´aproximació ja et deixa entreveure que per aquests paisatges no pujar molta gent a escalar ja que per arribar a peu de via triguen una hora i mitja.

La via es troba reequipada amb parabolts encare que tindrem que complimentar l'equipament amb un joc de aliens i un parell de camelots mitjans per la primera i les quatre ultimes tirades que tenen ben poca cosa.250m 6a max. obligat V+.

 

Ll1: Comença per una canal ramposa en la que podrem protegir els primers metres i desprès a pel fins que agafen un petit diedre ,que es pot tornar a protegir, fins el parabolt d'aquí flanqueig per placa per arribar a un bosc penjat on continuen flanquejant fins la R.

 

LL2: Llarg bastant vertical i amb uns primers metres bastant atlètics on els furats típics de Montserrat ajuden en la progressió.Poc a poc la verticalitat va disminuint i els parabolts comencen allunyar amb passos força obligats de V+ fins que torna a posar-se dreta i amb uns últims metres bastant fins per arribar a la R.

 

LL3: Sortida amb desplom bastant dureta per agafar la canal que ratlla tota la pared aquí els segurs allargant bastant i es pot posar ben poca cosa, pas finet per arribar a la R.

LL4: Tornen a tenir un passet finet de sortida però ben assegurat una vegada l'hem passat poc a poc va disminuint la verticalitat fins arribar a la reunió en una gran bauma.Aquesta tirada es te que protegir ja que de segurs nones trobaren a la sortida de la tirada.

LL5:Sortida en flanqueig per la dreta fins trobar la pujada mes evident i fàcil i desprès a navegar per la placa fins la R.No trobaren segurs però poden posar alguna peça en forats que anirem trobant.

LL6 i 7:Aquest dos llargs es poden empalmar i no presenta cap complicació,escalada per les típiques plaques de III per arribar als cims de Montserrat.

 

En definitiva una gran via en un lloc molt maco i que ens deixara un bon regust d'escalada made in Montserrat.

Vistes desde el cim.

Postre de Music a Roca Narieda

Data 2 de octubre del 2010.

Ja feia molt de temps que tenia aquesta via a la llista ja que una vegada m'havia baixat per la pluja.Li vaig comentar al Xavi i va accedir.

Via llarga i que es desenvolupa majoritàriament per plaques d'adherència encare que els dos primers llarg son força verticals i atlètics.615m V+ max i obligat on es faran falta un joc de friends i tascons i bagues per savines i pont de roca.

LL1:Sortida per terreny fàcil que poc a poc es va fen més vertical per superar un primer resalt que ens deixa en una llastra que es fa en bavaresa per deixarnos en una placa on trobaren els passos més durs del llarg per arribar a la reunió

LL2:Tornen a agafar un altre llastra que es condueix a un desplom fissurat força atlètic però ben equipat amb pitons un cop superat arriben a la primera placa d'adherència amb passos força finets fins que ajupa una mica i en flanqueig cap a l'esquerra arriben a la reunió.

LL3: Desprès de fer un cambi de reunió agafen una placa tombada però que no te mans fins arribar a una feixa on muntaren la reunió.

LL4: Sortida per terreny fàcil per agafar una llastreta i continuar per placa , aquí els seguros començam a allunyar pero es pot anar protegint.

LL5: Primera sortida una mica expo ja que el primer Seguró esta força lluny un cop xapat continuen per placa ja mes fàcil fins la R.

LL6,7 , 8i 9:Llargs de placa tombada fàcil però que hi ha que protegir ja que nomes trobaren un parell de parabolts que marcan el Camí.

LL10: el millor llarg de la via una placa de 50m on els seguros allargan bastant bona roca on els peus s'agafant de allò més i amb uns últims metres força vertical i una mica expo però que te un "escaqueo" per la dreta.

LL11:Sortida fineta per arribar al primer parabolt que es trobar força lluny una savina morta ens ajudara a pasar una mica menys de por per fer la travessia d'aquí ja per terreny mes fissurat i a protegir fins trobar la reunió.

 

LL2:Continuen per placa fàcil de protegir fins uns desplom protegit amb un pitó i que te la seva gracia ja per terreny mes facil fins al cim.

Descens llarg però que ha estat equipat en algunes zones i afavoreix el seu horari.

Muntant World al Pic del Martell

Data 26 de setembre del 2010

Dissabte en truca el Joanet per sortir a fer una matinal al Pic del Martell ,accedeixo ja que donava per perdut el cap de setmana.Ens decidim per aquesta via de 100m. V+ max V obligat on es faran falta unes 10 cintes més un joc de friends o tascons per complimentar  L'equipament.Aquesta via es tota una clàssica d'aquesta pared ,que va ser una escola per molts escaladors de Barcelona, amb bones plaques i algun passet força atlètic però disfrutona en general.

Ll1:La primera tirada es de placa una mica sobadeta però amb generositat de cantos que fa que la disfrutis.

LL2:Comencen per terreny fàcil i anant superant una serie de blocs sense equipa on els amics entren a cañon fins arribar a un desplom on munten reunió.

LL3:Sortida atlètica per superar el desplom primer per l L'esquerra i desprès a la dreta que es deixa amb una placa força atlètica on trobarem el pas mes dur de la via ja que esta molt sobat .

LL4:Sortida per anar a trobar un parabolt i on trobem un passet vertical i atlètic però amb bons cantos una vegada superat munten reunió.

En definitiva una via maca que fer en un mati.

Via Replicants al pollego

Data: Diumenge 19 de Setembre del 2010

El dissabte la meteo no pinta molt be i decidim quedar diumenge per anar a Montserrat .La via que agafen es la Replicant a la cara est de la Palleta de 240mts repartida en 6 llargs 6a+ maxin obligat 6a.Amb unes dotze cintes mes vagues per alguna savina tenint prou encare que al segon llarg pot fer falta algun friend petit si no ho tenint massa clar.La via es desenvolupa per placa majoritàriament de roca bastant bona encare que al tercer llarg tenint un diedre.

Ll1: Sortida per placa amb un parell de passos finets que t'agafà en fred, continuen per placa ja mes humana seguint els parabolts fins als últims metres per arribar a la reunió que tornant a ser durs.

Ll2:LLarg de tramit amb un passet de panxeta per sortir de la reunió .

                            LL3:Diedre força atlètic al començament assegurat amb pitons ,al final d'aquest petit flanqueig a la dreta per supera el deplon i continuen per placa vertical fins la reunió.

 

LL4:Impresionat placa amb passos obligats però ben equipats ,roca excel·lent plena de forats per tibar.

LL5:Un altre llarg de tramit per situarnos al peu de l´aguja final.

LL6:El millor llarg de la via molt sostingut sempre en molt bona roca comença per L'esperó per enfilar-nos a la placa una petita laja que es fa en bavaresa i un últim passo una mica raro.

Baixen en quatre ràpels per la Dersu-Urzala i a fer la birra al Bar.

Xelo-bam a la Roca Narieda.

Data: 11 de Setembre de 2010

Els Mòmies sempre m'havien parlat molt be d'aquesta via i feia temps que la volia fer.

Via clàssica a la cara nord de grau assequible però amb llargs durs força atlètics de 475mts ,repartida en 12 llargs,semiequipada on caldrà faltar un joc de friends , tascons i cordinos per savines i pont de roca.V+ Ao obligat.

LL1:Comencen L'Esperó per una placa tombada que poc a poc guanya verticalitat fins a un petit desplom on trobem el pas clau de llarg una vegada superat ja per terreny mes fàcil fins la R.

LL2:Surtida pel diedre de l'esquerra ben definit per empalmar-ne un altre mes dret i atlètic, un cop a sobre i dreta tenim reunió.

LL3: Sortida per la dreta amb un pas força fi i que es te que equipar amb un tasconet ja que el clau que havia ja no hi es desprès per terreny mes fàcil fins la reunió.

LL4:LLarg guapo amb una sortida força atlètica de fissura i placa un cop superada arriben a un pas desplomat i amb flanqueig per enfilarnos a una placa que es condueix fins la R.

LL5:LLarg rostoll per arribar a peu d'un altre placa.

LL6:Per mi un dels més macus una placa d'adherència que es te que anant equipant ja que no trobaren molts seguros.

LL7:Com el cinquè.

 

LL8:Un altre llarg bastant atlètic de fissura-diedre en els seus 15 primers metres que es te que anant equipant sortida fineta i continuen per terreny mes fàcil fins la R.

LL9:LLarg de artificial amb una sortideta de la reunió en lliure fineta.

LL10:Surtida fineta per buscar el diedre que puja d'esquerra a dreta fins trobar un parabolt d'aquí ja per terreny mes fàcil fins la reunió.

LL11 i LL2: LLargs de tramit per arribar al cim de l'espero
 

Motivació II

Ja feia temps que rondava per el meu cap fer un altre vídeo amb imatges de aquest dos últims anys i mes després de tornar ha agafar confiança a les parets amb l'ajuda de molts que han compartit cordada amb mi. A cadascun d´ells va dedicat aquest video:Ana, Antonio ,Jordi, Joanet, Oriol, Rafa ,Sunyol, Xavi i en especial a les que desprès en tenen que aguantar com son les Monicas a tots vosaltres graciàs i no deixeu que perdi mai la motivació.

Via Mompart a la Miranda de Bohïgues(Montserrat-Agulles.)

Data: Diumenge 5 de septembre de 2010.

Diumenge aprofito l'últim dia de vacances per sortir a escalar amb el Joanet.Ell esta una mica cansat per que va sortir dissabte també aixi que decidim anar a fer una via curteta però que ens deixi bon regust.Sempre havia escoltat bones critiques de la Mompart a la Miranda de Bohïgues i era una via que la tenia apuntada a la llista.

Via classica de 100m. reequipada al 2006 i que va tindre una mica de enrenou treien alguns parabolts que ara tornan a estar, 6a max. obligat V+ on caldran unes 12 cintes mes les reunions.Nosaltres portabem els friends però no els ben utilitzar.Els llargs son bastant verticals i sostinguts encare que bem equipats menys el flanqueig per arribar a la primera reunió, fàcil però sense chapes.

Ll1 uns primers metres bastant verticals fins que poc a poc va ajupim aquí es veu la balma a la nostre esquerre que es on muntaren reunió.

LL2 Sortida per l'esquerre de la balma a buscar un petit diedre força vertical amb passos de V+ i 6a pulidets però que es deixem fer sense massa patiment pel seu equipament ,una vegade superats aquets 15 primers metres continuant per terreny fàcil (IV) fins la reunió.

LL3 El millor encare que es bastant potent i pulid per el pas de les cordades.Comenca amb uns primers metres fàcils fins arribar a la fissura aquí la cosa canvia per posar-se mes vertical i on es concentren els passos mes durs però que es podem fer en artificial, una vegada superats continuen per terreny una mica mes fàcil (V) fins dalt del cim.