Diumenge torno a sortir aquesta vegada amb un altre momieta com es el Joanet.Les temperatures han baixat aquest cap de setmana i aixo fa que es decidim per aquesta via de les més llargues de Montserrat.Via que es una clàssica oberta l'any 79 de 320m. 6amáx. obligat V+ re-equipada amb parabolts i amb 15 cintes i lloc de friends mitjans ja en tenint prou.La roca es bastant bona en els trams verticals però empitjora quan baixa el grau, el mateix passar amb l'equipament.
Naltres ven empalmar alguns llargs que van ser L1 i L2,sortida directa,L4 i L5,L6 i L7,L9 i L10 de la ressenya original.
El primer llarg jo diria que es el més complicat amb uns primers 5 m força finets de grau V+ i on la primera chapa estar allunyada.Superats aquest metres arriben a la primera reunió que ens la salten i continuen per una placa amb roca discreta fins superar un flanqueig a la dreta assegurat amb un parabolt desprès de superar-lo continuen per placa tombada fins la segona reunió.
La tercera tirada continua per placa típica de Montserrat amb el ali-cient que es primers metres els segurs son dos pont de roca.
La quarta i cinquena tirada son placàs tombades amb roca bastant dubtosa que et fa guanyar un parell de agulletes per arribar a la tirada més bonica de la via.
La sisena tirada es de roca bastant bona a més la placa es va posant cada vegada més vertical fins arribar a un desplome que es fa per la dreta amb un passet bastant atlètic.La setena es un cambi de reunió.
Vuitè tirada es la més vertical i es pot fer en Ao encara que les preses son bones i es pot lluitar.
Novè i dese llargs placàs tombada amb la roca discreta un altre vegada.
Onze llarg sortida vertical de la reunió per supera un altre agulla.
Dotze llarg i l'últim anar a trobar una fissura per arribar al cim.
Les vistes a dalt del cim son autentiques.
La baixada per la canal horrorosa, plena de esbarzers que tancant el camí i amb arbres caiguts per esllavissades,tot un poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada